Marcos Cárdenas

En l’última entrada vaig parlar de la mostra que la Sala Parés ofereix en el seu espai 1, motiu pel qual ara us comentaré la mostra de l’espai 2: Marcos Cárdenas (catàleg de l’exposició).

La mostra de Marcos Cárdenas (Barcelona, 1973) consisteix en uns pocs olis sobre fusta, que es caracteritzen per una pinzellada gairebé invisible, uns colors molt lluminosos i l’hiperrealisme, però amb una pàtina personal una mica bidimensional que dóna un efecte molt interessant, per exemple en els pantalons de l’home de Don’t look.

Cárdenas, Marcos: Calma tensa. Oli sobre fusta. 120 x 70 cm.
 ©Sala Parés

Les pintures semblen fotografies d’objectes, plantes i escenes quotidians, captades en un moment inesperat o simplement en la calma del pas del temps, en aquest sentit algunes destaquen per la presència d’ombres i reflexos que originen una imatge molt atractiva, per exemple Calma tensa.

Si penses veure aquesta exposició et recomano que també vegis la de Josep Moscardó, o a l’inversa, les dues sales són petites, especialment la segona, i ja que hi ets val la pena veure l’altra mostra. 

Sala Parés: Josep Moscardó

La històrica Sala Parés (galeria d’art des del 1877), ubicada al carrer Petritxol número 5, presenta en l’espai 1 una mostra de l’obra de Josep Moscardó (Barcelona, 1953) de títol homònim (catàleg de l’exposició).

L’exposició presenta diversos paisatges urbans i naturals caracteritzats per uns colors vius i un gran tractament de la llum. Entre els diferents llocs captats es troben: Barcelona (especialment el Passeig de Gràcia), Roma, Tosa, París, Mallorca, Port de la Selva, Cadaqués, etc.

Moscardó, Josep. Cadaqués. Oli sobre tela. 97 x 270 cm.
 ©Sala Parés.

L’estil de Moscardó es caracteritza per una pinzellada apreciable i gruixuda, una combinació de colors visibles, per exemple en la sorra i la muntanya de Cadaqués, i una llum que abraça les vistes. Els objectes dels primers plans estan molt ben definits, mentre que la resta presenta un aspecte més esbossat, però marcant clarament els perfils de cada element. En contra del que pugui semblar el resultat és una obra pictòrica de gran detallisme.

Les vistes nocturnes presenten una combinació de punts lumínics de gran bellesa que capturen la mirada, ja sigui en la lluna o en els aparadors de les botigues d’un carrer.

Entre totes les obres presentades voldria destacar-ne dues: el Balcó de Mediterrani i el París, Pont Neuf, la qual s’aprecia millor vista de lluny.

Pots visitar la mostra fins el 18 de novembre de dilluns a diumenge, espero que t’agradi tant com a mi i si et crida l’atenció que ho comparteixis amb els altres lectors.