La mostra de Marcos
Cárdenas (Barcelona, 1973) consisteix en uns pocs olis sobre fusta, que es
caracteritzen per una pinzellada gairebé invisible, uns colors molt lluminosos
i l’hiperrealisme, però amb una pàtina personal una mica bidimensional que dóna
un efecte molt interessant, per exemple en els pantalons de l’home de Don’t look.
Les pintures semblen fotografies d’objectes, plantes i
escenes quotidians, captades en un moment inesperat o simplement en la calma
del pas del temps, en aquest sentit algunes destaquen per la presència d’ombres
i reflexos que originen una imatge molt atractiva, per exemple Calma tensa.
Si penses veure aquesta exposició et recomano que també
vegis la de Josep Moscardó, o a
l’inversa, les dues sales són petites, especialment la segona, i ja que hi ets
val la pena veure l’altra mostra.
La històrica Sala Parés
(galeria d’art des del 1877), ubicada al carrer Petritxol número 5, presenta en
l’espai 1 una mostra de l’obra de Josep
Moscardó (Barcelona, 1953) de títol homònim (catàleg
de l’exposició).
L’exposició presenta diversos paisatges urbans i naturals
caracteritzats per uns colors vius i un gran tractament de la llum. Entre els
diferents llocs captats es troben: Barcelona (especialment el Passeig de
Gràcia), Roma, Tosa, París, Mallorca, Port de la Selva, Cadaqués, etc.
L’estil
de Moscardó es caracteritza per una pinzellada apreciable i gruixuda, una
combinació de colors visibles, per exemple en la sorra i la muntanya de Cadaqués, i una llum que abraça les
vistes. Els objectes dels primers plans estan molt ben definits, mentre que la
resta presenta un aspecte més esbossat, però marcant clarament els perfils de
cada element. En contra del que pugui semblar el resultat és una obra pictòrica
de gran detallisme.
Les vistes nocturnes presenten una combinació de punts
lumínics de gran bellesa que capturen la mirada, ja sigui en la lluna o en els
aparadors de les botigues d’un carrer.
Entre totes les obres presentades voldria destacar-ne dues:
el Balcó de Mediterrani i el París, Pont Neuf, la qual s’aprecia
millor vista de lluny.
Pots visitar la mostra fins el 18 de novembre de dilluns a
diumenge, espero que t’agradi tant com a mi i si et crida l’atenció que ho
comparteixis amb els altres lectors.
Des del 9 d’octubre fins al 6 de gener del 2015 l'Edifici Disseny Hub Barcelona acull en la sala B l’exposició itinerant Naturaleses de l’Art Nouveau,
comissionada per la dra. Teresa-M. Sala i organitzada pel Réseau Art Nouveau Network amb el
suport de la Comissió Europea. L’entrada és gratuïta i es pot visitar els
dilluns de 16:00 a 20:30 i de dimarts a diumenge de 10:00 a 20:30.
Naturaleses de l’Art
Nouveau es va iniciar a Helsinki a l’octubre de l’any passat i, abans
d’arribar a Barcelona, ha passat per Brussel·les (Bèlgica), Alesund (Noruega),
Nancy (França), Terrassa (Espanya), Rïga (Letònia) i Bad Nauheim (Alemanya), i
fins al desembre del 2015 visitarà Aveiro (Portugal), Ljubljana (Eslovènia), R.
Lombardia (Itàlia), La Habana (Cuba) i Glasgow (Escòcia).
Cartell de l'exposició
L’exposició presenta les explicacions en català i anglès i s’estructura
en tres apartats, però jo prefereixo dividir-la en cinc.
1. L’ull de l’època
L’exposició comença mostrant quines són les novetats que van servir als artistes com a font d’inspiració.
En aquest sentit es parla de: l'evolucionisme i la microscòpia, els repertoris
decoratius, la fascinació per l'art japonès i, finalment, la fotografia
naturalista.
La informació ve donada en un plafó per tema i una pantalla
que reprodueix una sèrie d’exemples de cada influència. Aquest plantejament no
m’acaba d’agradar, doncs hagués preferit una selecció de fotografies, però com
dic és una valoració subjectiva. El que ja no és personal és la mala visibilitat dels textos dels plafons
escrits en català, les lletres en negre fan de mal llegir amb el rerefons negre
en que es troben, però, a més a més, cal sumar que en algunes línies els llums reflecteixen i t’has d’anar movent per
poder llegir el text sencer.
Costa, Albert. Plafó i pantalla de "L'ull de l'època"
2. El taller de la
natura
En la part central de la sala es presenta aquest apartat
dividit en dues taules semicirculars que mostren diversos esbossos d’artistes en que estudien o practiquen diverses
característiques de l’Art Nouveau, que posteriorment es troben en la seva
producció. Aquestes característiques consisteixen en: la línia sinuosa,
l'ornament i l'estructura, el simbolisme, els materials i les tècniques i, en
últim lloc, les metamorfosis i les hibridacions.
3. Paisatges
artificials
Unes estructures verticals presenten uns plafons de vidre
que reprodueixen diverses obres Art
Nouveau, mostrant la influència dels elements (la terra, el foc, l'aigua i
l'aire), la primavera i la indústria.
Costa, Albert. Un bloc de l'apartat "Paisatges artificials"
4. El Modernisme
Fins ara he parlat dels apartats “oficials”, però a aquests
s’hi ha de sumar les obres que presenta la ciutat que acull l’exposició, en
aquest cas Barcelona. L’Art Nouveau a Catalunya es tradueix en el Modernisme i
per representar-lo s’ha optat per dinou
fotografies de composicions florals a la manera japonesa realitzades per l'arquitecte Lluís Domènech
i Montaner -ubicades en la paret contrària a les pantalles del primer
apartat-, dues carpetes franceses que
van servir d'inspiració al taller d'ebenesteria i decoració de Joan
Busquets (Barcelona, 1874-1949) i Jané,
tres pel·lícules de Segundo de Chomón (Terol, 1871 - París, 1929) i quatre cartells del pintor i poeta
Alexandre de Riquer i Ynglada (Calaf, 1856 - Palma de Mallorca, 1920) que
representen al·legòricament les quatre estacions –altre cop fallen els llums
que reflecteixen en les obres, així com també es veu el reflex dels
observadors- i que es presenten acompanyades per uns versos descriptius del
poeta.
5. Art Nouveau i
Societat
L’exposició finalitza amb un documental –en català i anglès- titulatArt Nouveau i Societat que dura dotze minuts i explica com era
la vida en aquells moments (finals del segle XIX i inicis del XX), els canvis
historicosocials que es van produir, la presència de l’Art Nouveau en totes les
ciutats que han acollit o acolliran l’exposició i quina és la classe social que
encarregava les obres. Personalment, el
millor de l’exposició.
El plantejament de l’exposició el trobo molt interessant
però no em convenç el seu desenvolupament, a part dels problemes de lectura del
primer apartat, no m’agrada el fet de que pràcticament només hi ha imatges de
les obres originals, especialment en el tercer apartat, on el recurs de les
imatges en vidre no m’agrada, però en aquest punt torno a reconèixer que és una
qüestió subjectiva. Podria ser que anés amb unes expectatives massa altes
perquè és un tema que m’agrada i pel fet de que hi havia col·laborat la
Comissió Europea, així com que conec a la comissària.
ÀMBIT Galeria d’Art és una petita
galeria ubicada al carrer Consell de Cent número 282. El local, estructurat en
dos pisos, presenta les parets blanques i un ambient neutre i agradable.
La temporada 2014-2015 s’inicia amb l’exposició PAINTING IN BCN comissionada per Xano
Armenter, qui ha seleccionat una vintena de pintures d’artistes estrangers que
viuen i treballen a Barcelona. El resultat és una exposició que presenta obres
de caràcter molt diferent però que destaquen pel seu gust estètic i el
protagonisme del color.
La Sabine Finkenauer (Rockenhausen,
Alemanya, 1961) es basa en elements geomètrics per a crear uns pètals i unes
copes sense línies delimitatòries amb uns colors apagats i harmònics que
conformen unes figures senzilles i bidimensionals. Si seguim amb altres autors
figuratius, cal parlar d’Isao (París,
França, 1965) que comparteix la seva senzillesa i bidimensionalitat, però
presenta una obra més poètica i delicada com és Coquelicot(2008), una
senzilla rosa sobre fons negre. Tanca aquest petit grup figuratiu la Nicole
Gagnum (Anglaterra, 1963) amb unes obres més dinàmiques en que preval
la línia corba.
Per començar a parlar dels artistes no figuratius vull
mencionar una de les obres que més m’han cridat l’atenció de l’exposició Double
Doppler (2010) de la Jo Milne (Edimburg, Escòcia, 1966):
sobre un fons negre que es difumina en els angles es troba una sèrie de cercles
i anelles que no paren d’entrecreuar-se les unes a les altres com si volguessin
crear un remolí o espiral que creua la tela en una diagonal d’esquerre a dreta.
Aquests cercles i anelles són d’un to platejat clar que contrasta amb el fons i
crea un efecte visual molt interessant i la incògnita de què significa, potser
el moviment o la pulsió de la vida?
La Rosanna Casano (Marsala, Itàlia, 1968) presenta dues obres
marcades per un bicolor que els confereix una composició cromàtica elegant tant
si produeix contrast com si es complementa harmoniosament. En Gabriel
Fettolini (Faido, Suïssa, 1955) juga només amb el color, les formes
queden com a mínim en segon pla, el que importa és com s’expandeix el color i
com es relacionen els uns als altres. La Silvia Hornig (Marktredwitz,
Alemanya, 1962) presenta dues obres on el protagonista torna a ser la relació
dels colors, però amb unes composicions completament diferents a les d’en
Fettolini.
L’Allison Malinsky (New Hampshire,
Estats Units, 1980) presenta dues obres molt diferents en una es veu una dona
mig camuflada en la composició, mentre que l’altra plasma un paisatge abstracte
protagonitzat que envaeix tot l’aire i es difumina per tota la tela. Les obres
d’en Wilfred
Prager (París, França, 1964) recorden els camps de color de Rothko,
però en aquest cas parteixen d’una franja vertical central fosforescent que
irradia tota la llum de l’obra, que es va apagant i canviant de color fins
arribar a les negres franges d’ambdós extrems. L’última artista present a
l’exposició és la Tamara Zaitseva (Yalta, Crimea, 1970), qui presenta l’obra que
més m’ha convençut de tota l’exposició: Las Vistas azules (2013-2014), en la
que un entramat en relleu, que forma tot de petits compartiments marcats per la
línia corba i la falta de lògica, es sobreposa a un fons blau amb diverses
taques violàcies que s’estenen al llarg de la composició. No us mostro l’obra
perquè espero que la vegeu en directe.
Losada, Josep: Els artistes de PAITING IN BCN
Extret de El Punt Avui
Podeu veure PAINTING IN BCN fins al 15 de novembre de
dimarts a dissabte de 10:00 a 20:30. Us animo a que hi aneu, a part de que
l’exposició presenta obres interessants i el tracte amb el personal és molt agradable,
a la sortida us podeu emportar un petit catàleg amb reproduccions de totes les
obres. Si hi aneu, comenteu què us ha semblat i quina és l’obra que més us ha
Aquest mateix any el Teatre Apolo ja
havia presentat La ratonera (dossierde premsa/guia didàctica)
i des de l’11 de setembre fins al 26 d’octubre la torna a tenir en cartellera.
Cartell oficial
La ratonera (1952)
és l’adaptació teatral que l’Agatha
Christie va realitzar de la seva història curta Tres ratolins cecs (1950). L’obra es va estrenar per primera vegada
al Royal Theatre de Nottingham (Londres) el dia 6 d'octubre del 1952 i, des
d'aleshores, s'ha representat ininterrompudament a Londres, malgrat que ha anat
canviant de teatre, donant lloc a més de 25000 representacions, 300 actors i
diversos records Guiness al llarg de 62 anys.
L’argument és molt senzill i es desenvolupa a Londres en
plena dècada de 1940, on s’ha produït un assassinat i tot indica que a la Mansión
Monkswell hi anirà l’assassí. En el dia de la inauguració d’aquesta mansió,
dirigida per Mollie Ralston i Giles Ralston, arriben els primers quatre hostes:
l’estudiant Crhistopher Wren, la senyora Boyle, la senyoreta Casewell i el
comandant Metcalf. Poc abans que quedin incomunicats per una tempesta de neu
arriba Paravicini que ha tingut un accident amb el cotxe i necessita un lloc on
passar la nit. L’endemà reben la visita del sergent Trotter que anuncia que
l’ombra d’un assassinat plana damunt la mansió. Però quan succeeix tots els
presents es converteix en sospitosos de dos assassinats relacionats amb una
tragèdia succeïda dècades enrere.
Els personatges
La interpretació dels actors en general és molt bona,
especialment en Joan Amargós (Crhistopher Wren), en Xavier Bertran (Paravicini)
i en Ferran Carvajal (sergent Trotter), sense voler desmerèixer a la Isabel
Rocatti (senyora Boyle) que fa un gran paper. L’escàs protagonisme que té el comandant
Metcalf impedeix que es pugui destacar l’actuació d’en Santi Ibañez, malgrat
que apunta molt bones maneres. Però no tot són lloances, el treball de la Mariona
Ribas (Mollie Ralston) només m’ha agradat realment a l’inici de la segona part,
en la resta de l’obra la seva entonació no em convenç i no em permet veure a
una Mollie Ralston viva i natural, quelcom similar succeeix amb l’Aleix Rengel
(Giles Ralston), però amb ell no sé si és culpa seva o de les directius de
Victor Conde (versió i direcció), el cas és que el seu personatge no el trobo
sòlid, és com si no sabés ben bé què ha de fer i, per tant, no el trobo massa
creïble. Un cas similar al d’en Rengel és el de l’ Anna Gras-Carreño (senyoreta
Casewell), però ara sí que considero que es deu a la direcció d’en Rengel, no
em convenç els seus moviments “robòtics”, poc naturals. Una altra decisió del
director que no em satisfà és la
coreografia que es desenvolupa en una o dues ocasions contades.
L’escenografia és magnífica i cal destacar el finestral que
mostra la neu com cau, reflectint el fred de que parlen constantment els
personatges, i ofereix un joc molt interessant amb l’arribada dels hostes. Un
element molt interessant és un fals teló-paret transparent que en algunes escenes
apareix i que reforça la sensació d’aïllament a l’interior de la mansió, d’on
no hi ha sortida ni escapatòria. L’únic aspecte que no em convenç és que en una
suposada saleta d’estar hi hagi una taula amb telèfon que fa una funció més
pròpia d’un despatx.
Teatre Barcelona. Fragments d'escenes i comentaris dels actors
Un aspecte important de l’obra és la banda sonora –composta
per en Marc Alvárez- que serveix per accentuar la tensió de les diverses
escenes, així com per recordar constantment el cinisme infantil de l’assassí.
Les diverses melodies compleixen perfectament amb el seu objectiu, però no són
cap meravella musical. Dintre de l’apartat sonor cal destacar la presència d’un
narrador en off que al començar l’obra situa a l’espectador en els precedents
immediats de la història.
Els últims aspectes que vull comentar són el vestuari i la
il·luminació. El vestuari és d’època i molt encertat per ubicar els personatges
en la dècada de 1940, mentre que la llum remarca qui és el protagonista de cada
escena o de qui s’està parlant.
En general La ratonera
és un obra tractada amb molta cura, que presenta uns actors que satisfan a
l’espectador -i meravellen amb l’excentricitat d’en Christopher Wren i la
teatralitat d’en Paravacini- i que es mouen en un decorat molt interessant i
preciós a nivell visual. A aquests factors s’hi suma un text que, per si sol,
atrapa a l’espectador i gràcies a la música es ressalten els principals moments
de tensió. Sens dubte es tracta d’una obra molt recomanable.
Aquest blog pretén mostrar les diverses exposicions d’art
que ofereix la ciutat comtal. En cada entrada parlaré d’una exposició explicant
tot el que necessites saber per decidir-te a veure-la o, si ja l’has vist,
conèixer una altra opinió. En el cas de que ja l’hagis visitat
t’agrairia que comentessis què t’ha semblat per ajudar a decidir-se als
lectors que tinguin dubtes.
Les exposicions que visitaré seran de tots els estils i en
tot tipus d’instal·lacions, des dels museus fins a les sales d’exposicions
temporals, passant per les galeries. Però no només parlaré d’exposicions sinó
també de les obres teatrals que vegi.
Degut a la situació econòmica actual intentaré que la
majoria de propostes siguin gratuïtes o comportin una despesa reduïda.
Qualsevol opinió serà benvinguda en els comentaris, de fet
espero que a partir d’ells hom es pugui fer una idea, el més encertada
possible, de com és l’exposició i si li pot agradar, doncs la millor visió és
la que ve donada per diversos punts de vista.
Espero que el blog sigui
del teu interès i el trobis útil, encara que per això necessitaràs llegir
alguna entrada, la primera de les quals tractarà sobre l’obra teatral La ratonera d’Agatha Christie.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
